dijous, 23 de desembre de 2010

Die Weiße Hölle Vom Piz Palü (1929)

"L'infern blanc del Piz Palü" és una pel·lícula muda alemana dirigida per Arnold Franck i George Wilhelm Pabst, protagonitzada per Leni Riefenstahl.




































"Der heilige Berg" (1926)

Clip de "La montaña sagrada", pel·lícula muda alemana de 1926 protagonitzada per Leni Riefenstahl i Lluis Trenker, dirigida per Arnold Fanck.


Bones Festes!

diumenge, 5 de desembre de 2010

Endevina territori (II)

Et consideres un bon coneixedor del Pallars?


Endevines el nom dels cims? I el poble damunt el turó?
I per als més experts, sabríeu dir des d'on estar presa la fotografia?

Només s'admeten comentaris al blog, no pas al correu. Podeu convidar als vostres coneguts a participar en aquesta proposta.

Solució:


dissabte, 4 de desembre de 2010

Llessui amb esquís


Després del cafè al "Coyote", sortim del pàrquing amb els esquís als peus.
Seguim la traça de vehicles 4x4 que ens han precedit, tot i que pensàvem que poder corresponien a la nova "retrac" de Llessui.
La neu està pols, amb gruix suficient com per no rascar els esquís, i la temperatura es de -4ºC, tot i que al Sol s'hi està prou bé, amb vent totalment encalmat.

dijous, 2 de desembre de 2010

X SEMINARI DE GESTIÓ AMBIENTAL - MONTSEC

El proper Xè Seminari de gestió ambiental de la ICHN, es farà a Àger els dies 11 i 12 de desembre, amb el títol "El Montsec: patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible".

Destacar la xerrada prevista pel dissabte dia 11, a les 17:30 hores, amb el tema "La regulació de l'escalada i la conservació de la biodiversitat".




dijous, 25 de novembre de 2010

Agulla de l'Arbret

1a tirada de l'aresta Brucs

Agulles de les Bessones, amb el refugi Vicenç Barbé al fons.

Fred, vent, Agulles en un dia d'entre setmana, ... Montserrat és nostra!
Aquesta regió és increïble. Tants dies que hi hem dedicat, a recórrer les seves eternes canals, tantes escalades, tants somnis de llibertat, ... Aquí ens hem format, hem crescut, ens hem trobat, ... i ens segueix acollint.
Trobem les canals amb els passos equipats amb cordes noves, amb ancoratges més segurs, amb refugis d'emergència condicionats, amb capçaleres de ràpel modernes, ... amb l'empremta dels nous montserratins.












En alguns blogs esmenten com a "químics" els ancoratges de la via "Om Mani Padme Hum", quan realment són els anomenats "Starfix"; més informació en format pdf.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Endevina territori

Endevineu l'indret? Comarca? Municipi? Llocs que s'observen a la imatge?


Solució:
En el recentment aprovat Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Paisatgístic, i Ambiental del municipi de Tremp, trobem inclosa la Cova d'en Janera, considerant-se així com a Bé Cultural d'Interès Local.












En el volum dedicat a la comarca del Pallars Jussà del Catàleg espeleològic de Catalunya (BORRÀS, F, MIÑARRO, J.M. TALAVERA, F. (1979)), trobem la següent descripció:

Municipi: Tremp (antic terme de Gurp de la Conca)
Coordenades: Long. 0º50'40''. Lat. 42º13'26''.
Alçària s.n.m: 998 m.
Cartografia: Full I.G.C. nº252.
Terreny: Conglomerats.
Espeleometria: Desnivell +13 m. Recorregut 127 m.
Situació: Per sobre del poble de Gurp, des d'on es veu la boca i a uns 10 minuts de camí.

Descripció: Presenta dues boques, per la més gran es realitza normalment l'accés, donant pas a una galeria de fàcil recorregut i de traçat angulós; en els últims metres existeix una gatera que desemboca a una saleta final.
Morfogènesi: Antiga sorgència en avançat estat de fossilització; excavada sobre una xarxa de diàclasis que orienten els diferents trams del conducte i un nivell margós que determina l'emplaçament altimètric.
Dades: G.Iñigo, J.Rovira, J.M.Victòria.


A l'entrada de la principal boca trobem la serigrafia habitual de les cavitats explorades pels espeleòlegs, amb les sigles del grup que estudià i mesurà la cavitat el 1965, referint-se a l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE), el qual és una secció del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Topografia:

Trobem la primera descripció d'aquesta cavitat en el "Catàlech Espeleològich de Catalunya", Butll. CEC, d'en Mossèn Norbert Font i Sagué, el 1897.
El 1965, en J.A. Raventós publica l'article "La Cova d'en Janera" a la revista Montaña, amb la fitxa completa i topografia d'aquesta cavitat.


L'accés a la cavitat es fa des del poble de Gurp, seguint el camí que s'adreça als barrancs del Grau i el de Carants, passant pels Corrals de Gurp. Des del camí cal grimpar uns pocs metres damunt un grapat de pedres amuntegades expressament, on hi trobem una cadena que ens ajudarà en el tram final.

Des del poble de Gurp, aquí amb l'església en primer terme, es fàcilment observable la boca principal de la cova d'en Janera, de la qual es diu que serví de lloc de recolliment per a un eremita fins fa poques dècades; encara s'hi poden trobar restes d'un aparent jaç.






dilluns, 25 d’octubre de 2010

Curs d'espeleosocorrista

La IX edició del Curs Tècnic d’Espeleosocors, realitzat a Ramales de la Victoria (Cantàbria) entre els dies 27 de setembre i 2 d’octubre, ha comptat amb la participació de quatre afiliats de la Federació Catalana, dos d’ells Instructors de l’EFCE.

El curs ha estat organitzat per l'Escola Tècnica d'Espeleologia, juntament amb l'empresa MTDE. En aquest curs, d'alt nivell tècnic i 50 hores eminentment pràctiques, s'han impartit coneixements sobre l'organització d'un espeleosocors, operacions de rescat en coves, avencs i canyons, resistència de materials, condicionament d'un ferit a la llitera, tècniques de transport i evacuació, etc. Tot això mitjançant pràctiques en paret exterior, canyons i cavitats de diferent graus de dificultat: Cuevamur, río Calera, avencs de Azpilicueta, Cárcavas i la torca del Hoyón II, amb desnivells de fins a gairebé 200 m de fondària i verticals superiors als 30 m.
En total han participat 13 espeleòlegs pertanyents a grups navarresos, biscaïns, catalans i malaguenys. La implicació, l'ambient de treball, i l'alt nivell tècnic de l'alumnat, ha propiciat un resultat molt satisfactori.
Aprofitem per agrair i felicitar als organitzadors, per l'alta qualitat del curs i l'excel·lent tracte rebut. També a Rocío, María i les noies de l'Alberg de Ramales, per lo bé que ens han cuidat i per obsequiar-nos amb la seva simpatia.


diumenge, 10 d’octubre de 2010

BARRANCS A PERÚ

En breu disposarem de les dates de les primeres projeccions en 2D que farem.
Tràiler
Més informació: web

dijous, 23 de setembre de 2010

divendres, 17 de setembre de 2010

diumenge, 12 de setembre de 2010

Aneu, Flors de Déu...

3.062 metres. Una altura modesta, però una ascensió magnífica. La Tuca de Las Culebras és la germana menor del Vallibierna, moltes vegades anul·lada per ell com si fossin la mateixa muntanya.

Les dues puntes, però, individualitzades i unides per l'espectacular "Pas del Cavall" es converteixen, així, en dues muntanyes bessones que comparteixen una geologia extremadament violenta i uns paisatges acolorits de ferro.

L'ascensió per la Canal de Culebras no és llarga, ni difícil. Tot i això els 1.112 metres de desnivell tenen forts pendents en alguns trams que s'enfilen fins el Coll de Culebres i a la canal rocosa que et deixa a una petita bretxa entre la Tuca i el Pic de Llauset.

Una curta i senzilla però espectacular i lleugerament perillosa grimpada de 60 metres des de la bretxa et deixa al cim, a tocar del Pas de Cavall.

Al llarg de tota l'ascensió, la Tuca de las Culebras ens ha obsequiat amb la companyia dels isards, de voltors, de cercavores, del falcó pelegrí llençant-se en picat des del cim, de crits de marmotes, de flors acolorides que viuen en alçada entre mineral de ferro...

... i aquelles altres, intocables en el prat, bellament anomenades Flors de Neu. Aneu, Flors de Déu.

dijous, 2 de setembre de 2010

I COMPETICIÓ DE BARRANCS (PALLARS SOBIRÀ)

Info


Els dies 4 i 5 de setembre es va cel·lebrar a la població de Llavorsí la I Competició de Descens de Barrancs que es feia a Catalunya, organitzada per l'Associació Esportiva Pallars.

El barranc escollit per a desenvolupar la prova fou el de les Aubagues, també anomenat de Bardina, però popularment conegut com a d'Estarón, donada la proximitat d'aquesta població.

Les característiques d'aquest descens es mostraren idònies per a una prova d'aquest tipus, amb aproximació molt curta, retorn immediat, tram horitzontal a l'inici del descens i suficients verticals per exigir agilitat en les maniobres tècniques. Així mateix, el bon equipament de les capçaleres, amb ancoratges químics inoxidables, també fou un factor que es tingué en compte alhora d'escollir aquest barranc, donada la garantia de seguretat que ofereixen.

En un principi, a banda que amb qualsevol novetat hi ha tendència a la crítica fàcil, en aquest cas era més que probable que sorgissin dubtes de la viabilitat d'una competició en aquesta disciplina esportiva, i fins i tot que es qüestionés la seguretat dels participants. Però ja a l'inici de la idea es plantejà el projecte tenint molt en compte la seguretat, així com l'agilitat en el desenvolupament de les maniobres, i no pas la simple reducció del temps a invertir en un descens.

Amb una lectura atenta de la normativa, ja es podia percebre que els criteris de seguretat havíen primat damunt la competitivitat i la velocitat, i en el desenvolupament de la prova, amb un estricte control per part dels àrbrits, quedà palès l'objectiu d'una competició tècnica, més que no pas una simple competició de condició física amb dosi de descontrol.

El material exigit, tant a nivell individual com col·lectiu, també indicave la preocupació per la seguretat, així com el bon coneixement de l'activitat, amb peces exigides com la navalla, el xiulet, dos frontals, manta al·luminitzada, ...

video
A més de la evident competitivitat entre els equips, amb el bon ambient propiciat per la coneixença de la majoría dels participants, es crearen espais i moments de discussió molt profitossos al llarg de l'event; es plantejaren dubtes i qüestions que sorgiren a partir de la nova situació: la competició en barrancs.

La normativa fou potser el tema més comentat, discutint les possibles conseqüències d'una major concreció enfront d'una norma més laxa que donés marge als competidors en l'elecció de les tècniques a emprar, però també amb un possible increment del risc.

L'exigència en el compliment de la normativa provocà que les tècniques d'instal·lació anomenades "de conducció", emprades per algún equip, derivessin en dues desqualificacions, demostrant-se així l'interés de l'organització en la seguretat de la progressió dins el barranc. Per altra banda, els passamans d'accés a les capçaleres massa allunyades, ja s'instal·laren prèviament a la competició, centrant així les maniobres dels equips en la capçalera de la vertical.

Com a conclusió, l'èxit de l'event ha demostrat que és viable la competició en el descens de barrancs, i ha proposat un nou camp de discussió, el qual farà que aquesta pràctica esportiva evolucioni.
Altres esports de muntanya han viscut la creació de disciplines de competició, produïnt-se així una evolució en la tècnica, que s'ha pogut aplicar a la disciplina clàsica, fent que aquesta evolucioni en agilitat i materials. El descens de canyons també es pot aprofitar de la competició.

"És bonic observar la dinàmica dels moviments, la tècnica depurada, d'autèntics esportistes, aplicada al descens de barrancs": aquest fou un comentari d'entre el públic, mentre observavem a un equip traginant les cordes, de forma coordinada, comunicant-se en tot moment cada moviment, anticipant-se un a la maniobra dels altres companys, ...

video

El diumenge, emmarcat en la proposta "Descoberta de barrancs pirinencs", es realitzà el descens de les cascades del barranc de Barraonse, situat prop de la població d'Escaló, que amb diverses verticals de fins a 60 metres, salva un desnivell de 250 m amb un recorregut de tan sols 500 m.