dijous, 28 de juny de 2012

Correpallars

Aquest dissabte vinent, comença el Correpallars, la primera lliga pallaresa de curses de muntanya. Tenen lloc durant els mesos d'estiu, en escenaris pallaresos, tant del Jussà com del Sobirà. Es tracta d'una lliga puntuable amb 5 curses, amb les versions per a caminadors i per a corredors, de les què la primera és l'Espardenyada a La Pobla de Segur, la segona tindrà lloc a Sant Corneli, la tercera a la Vall Fosca, la quarta a Talarn i la cinquena i última a Rialp.


Esperem que siguin del vostre interès, i que us animeu a participar-hi.
Per més informació cliqueu al següent enllaç:

http://www.correpallars.cat/

diumenge, 24 de juny de 2012

La Flama del Canigó arriba a Tremp

La Flama ha estat recollida a La Pobla de Segur entregada pels Escoltes
A l'entrada de Tremp la recollí la Unió Ciclista de Tremp

Tremp Runners divulgà l'arribada al voltant del Passeig 
 Els Diables Lo Peirot engrescant la festa
Lo "Llac Negre" i el "Forn Farré" convidaren a coca de sucre i moscatell
Més imatges a l'àlbum Picassa de la SAM

LA FLAMA DEL CANIGÓ

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
No hem d’oblidar que el diumenge abans de sant Joan se celebra l’aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives.
Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna. 

La Flama al Pallars

El 2011 s'obrí una nova ruta per repartir la Flama en bicicleta a través del Pallars, que després de superar el Port del Cantó entre altres adversitats, repartí la flama a Sort, a Gerri de la Sal, i finalment a la Pobla de Segur on l’agrupament EPS, juntament amb les institucions locals van rebre la Flama del Canigó amb la que es van encendre les fogueres de la Revetlla.

A la SAM, els veterans encara recorden que fa molts anys la entitat organitzava l'arribada de la Flama del Canigó a Tremp, a la plaça Capdevila; hem pogut trobar el fanalet amb que es duia la Flama al local social.

Enguany la SAM ha reprès aquella iniciativa, amb la clara voluntat de fer de l'arribada de la Flama un motiu d'unió, entre trempolins i entre pallaresos. Així doncs, des del començament de la proposta, es convidà a entitats i col·lectius afins de Tremp (Diables Lo Peirot, Casa del Sol Naixent, Unió Ciclista, TrempRunners, ...), es demanà empara a l'Ajuntament de Tremp, i ens posàrem en contacte amb els Escoltes de la Pobla de Segur.
Per altra banda es convidà a recollir la Flama del Canigó a Tremp a la resta de municipis de la Conca, d'igual manera que natres la recollíem a La Pobla de Segur, responen aquest any els amics de Talarn; cal esmentar que els veïns de Sant Esteve de la Sarga l'han recollit a la Pobla de Segur, com l'any passat, i que l'han fet arribar al cim del Sant Alís, on havien preparat una gran foguera i una senyera de 30 metres!
Sant Alís

El manifest de la Flama també es va llegir al Sant Alís

La Flama al cim del Sant Alís

Fins l'any vinent!

dimecres, 20 de juny de 2012

Jornada de neteja al Forat de l'Or

 Neteja d'una vergonya
 Restes extretes del Forat (menys la serra)
Elements per a estudi

dilluns, 18 de juny de 2012

Perdiguero (3221 m) per Literola


Cap a meitat de la setmana tinguérem un idea de Bombero: XE, anemon a la muntanya! dit i fet anàrem la Rosa Anna, la Puça i jo cap a Benasque, amb l'objectiu no massa clar de pujar el Perdiguero i provar que tal anava la nostra gossa per aquest terreny pedregós. 

Divendres dormirem en el plan de senarta, on encara no hi ha control però si aigua calenta! A les 5 sona el despertador i armats amb uns piolets llogats i uns crampons que ens deixaren Judit i Eloi, enfilarem a les 6 del matí cap a dalt tot seguint el barranc de Literola, ens esperaven 1600 m de desnivell fins el cim, unes 6h.
Els primer raig entren a la Vall de Benás

 

 El camí és ben dret, però molt maco. Primer per una pineda ben tupida, que més a dalt deixa pas a uns prats on trobem moltes maduixeres silvestres en flor (caldrà tornar en unes setmanes..). També el que es convertirà en la major diversió de la Puça: Perseguir marmotes, que "avisen" de la seva presència amb els seus crits característics, tot i que a estes hores encara no te massa ganes de caminar...



El camí no te cap complicació. Nosaltres únicament trobarem un nevero en el ibonet de Literola, que a l'anada, quan encara no havia rebut l'escalfor estava una mica gelat, però que passarem amb compte sense treure els punxos.

Nevero del Ibonet de Literola, el Perdiguero al fons.
 Des de l'Ibonet de Literola tenim dues opcions: continuar seguint el barranc fins el llac de Literola o anar a buscar el Collado de Ubago cap a l'oest. Nosaltres anàrem a buscar el collado de Ubago ja que és més directa i per pujar al llac de Literola calia que féssim un bon tros per neu.
Pujant al coll de Ubago
  En la collada de Ubago esmorzem abans enfilar la llarga i pedregosa carena que ens du al cim. Poc a poc anem pujant i els blocs són cada cop més grans. La Puça comença a tindre problemes per continuar, no veu per on passar. Així que decidim que ens espere allí. Per tal que tingués una referència nostra, fart d’arrossegar el pes i a la vista que no hi havia més neu fins el que jo pensava era el cim, decidisc deixar la motxilla… i ja està, feta la pardillada del dia. 

Tram de neu fins el cim, i els punxos a baix...
 La Puça si va trobar el pas i continua amb nosaltres, anem ajudant-la i quan arribem al primer cim (el Hito E del Perdiguero), veiem el que era el cim principal. Per accedir a ell, un nevero que caldrà creuar, amb un pati dels de millor no caure, i els piolets a baix. Sort que la neu era sopa i tenia menys pendent del que pareixia, així que creuarem tots sense problemes ajudats amb un bastons. Bé la Puça arribà un poc traumatitzada per la por d’algun pas on l’havíem ajudat. Des del cim, unes vistes ben boniques.


Vistes cap a l'O

Vistes cap a l'E
Al N, el llac del Portillon d'Oô
  El descens pel mateix camí, però abans calia trobar la meua motxilla entre el caos de blocs… si s’han transformat i ara són tots iguals!!
On he deixat la motxilla? A baix el llac de Literola encara gelat.
Al final arribem al cotxe a les 16h, contents i ben rebentats.


Al matí següent ens toca plan dominguero, així que aprofitem per visitar el Forau d’Aigualluts, curiosa i impressionant formació que encara no havíem visitat.


dissabte, 16 de juny de 2012

Càmera, i acció!

En Ramón Canela segueix en actiu
 
El President de la SAM amb Ramón Canela, pioner de l'espeleologia catalana
 
La canalla també hi té cabuda 
Una immersió per als mitjans de comunicació ...

diumenge, 10 de juny de 2012

Vall d'Estós

Passejada per la vall d'Estós, des del pàrquing fins al refugi d'Estós, anant pel sender PR i tornant per la pista forestal. Un horari de 4 hores aproximadament.

BTT: volta als "Sants" de Salàs

Aquest és un primer esborrany de ruta al voltant del poble de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), passant per les set esglèsies i ermites del terme (Mare de Déu del Coll, St. Cebrià, St. Pere Màrtir, St. Pere, St. Roc, Sta. Bàrbara i St. Clem) , i per l'indret on hi havia dues ermites més però de les quals no en queda cap vestigi visible (Sta. Margarida i St. Sebastià). La ruta inclou dos curts descensos per allò que ara en diuen una "trialera" (un camí de muntanya normal de tota la vida) que crec que haurien d'augmentar la dificultat tècnica a "moderat", però atès que ambdues trialeres tenen una alternativa de descens per pista, he preferit mantenir la dificultat general de la ruta, fàcil.


Aquí podeu veure la ruta a wikiloc i descarregar-vos el track pel GPS. No obstant, encara hi ha alguns aspectes a millorar: 1. Per accedir a St. Roc des del camí de Pobla hi ha dos trams curts que passen per propietat privada. 2. Entre St. Bàrbara i St. Clem, la ruta surt del terme de Salàs (se segueix en part una de les rutes del Centre BTT de Pobla). Seria desitjable mantenir tota la ruta dins el terme de Salàs. 3. Gran part del recorregut des de St. Roc a Sta. Bàrbara de Sensui transcorre per carretera asfaltada. 4. Seria interessant incloure el Mas de Balust a la volta. Agrairé les vostres aportacions.


Poble de Salàs des de la pista entre St. Cebrià i St. Pere Màrtir. L'ermita de St. Cebrià està darrere la pilona elèctrica. Al fons, d'esq. a dreta, Serra de Boumort, Roc de Pessonada, Serra de Carreu i muntanya de St. Corneli.


Pista entre St. Cebrià i St. Pere Màrtir. Al fons, el turó de Sta. Engràcia.


Des de l'ermita de St. Pere Màrtir, entre els pins es pot veure el poble de Salàs, el llac, i més al fons, el Tossal de Gallinova i el Coll del Trumfo.


L'ermita de St. Pere Màrtir.


Inici de la trialera de St. Pere Màrtir.


Camí vell de St. Pere Màrtir a Salàs. A mig terme, el poble de Salàs i lleugerament a l'esquerra, el turó on hi ha l'ermita de St. Roc. Al fons, el Cap de Boumort (un objectiu assolit amb BTT la setmana passada), i la Serra de Carreu amb el Coll del Trumfo, dos objectius pendents a peu i en BTT, respectivament.


Ermita de St. Roc.


Trialera de St. Roc, amb el poble de Salàs i les ermites de St. Pere Màrtir i St. Clem al fons.


Esglèsia de Sta. Bàrbara de Sensui.


Font dels Caçadors de Salàs, inici de la baixada directa de retorn a Salàs, passant per l'ermita de St. Clem.


L'església de Salàs (Mare de Déu del Coll), inici i final de la volta als "Sants".

divendres, 1 de juny de 2012

Jornada ornitològica als Arenys de Noguera

El passat 13 de maig, es varen aplegar unes 15 persones, entre adults i infants, per visitar l'Estació d'anellament que l'Estació Biològica del Pallars Jussà va instal·lar als Arenys de Noguera. Es vàren seguir les explicacions dels anelladors sobre la tasca que fan i es van observar diferents espècies d'ocells, entre els quals, Picot garser, Colltort o Àguila calçada, i els nens varen poder deixar volar als ocells anellats amb les seves mans.

L'activitat va estar organitzada per la S.A.M. conjuntament amb l'Estació Biològica i hi varen assistir tres dels nostres socis. Ha estat una interessant activitat de coneixement de la natura que des de la S.A.M. i l'Estació Biològica volem repetir la primavera de l'any que vé. Us hi esperem i us deixem algunes fotografies de la jornada.