dilluns, 18 de juny de 2012

Perdiguero (3221 m) per Literola


Cap a meitat de la setmana tinguérem un idea de Bombero: XE, anemon a la muntanya! dit i fet anàrem la Rosa Anna, la Puça i jo cap a Benasque, amb l'objectiu no massa clar de pujar el Perdiguero i provar que tal anava la nostra gossa per aquest terreny pedregós. 

Divendres dormirem en el plan de senarta, on encara no hi ha control però si aigua calenta! A les 5 sona el despertador i armats amb uns piolets llogats i uns crampons que ens deixaren Judit i Eloi, enfilarem a les 6 del matí cap a dalt tot seguint el barranc de Literola, ens esperaven 1600 m de desnivell fins el cim, unes 6h.
Els primer raig entren a la Vall de Benás

 

 El camí és ben dret, però molt maco. Primer per una pineda ben tupida, que més a dalt deixa pas a uns prats on trobem moltes maduixeres silvestres en flor (caldrà tornar en unes setmanes..). També el que es convertirà en la major diversió de la Puça: Perseguir marmotes, que "avisen" de la seva presència amb els seus crits característics, tot i que a estes hores encara no te massa ganes de caminar...



El camí no te cap complicació. Nosaltres únicament trobarem un nevero en el ibonet de Literola, que a l'anada, quan encara no havia rebut l'escalfor estava una mica gelat, però que passarem amb compte sense treure els punxos.

Nevero del Ibonet de Literola, el Perdiguero al fons.
 Des de l'Ibonet de Literola tenim dues opcions: continuar seguint el barranc fins el llac de Literola o anar a buscar el Collado de Ubago cap a l'oest. Nosaltres anàrem a buscar el collado de Ubago ja que és més directa i per pujar al llac de Literola calia que féssim un bon tros per neu.
Pujant al coll de Ubago
  En la collada de Ubago esmorzem abans enfilar la llarga i pedregosa carena que ens du al cim. Poc a poc anem pujant i els blocs són cada cop més grans. La Puça comença a tindre problemes per continuar, no veu per on passar. Així que decidim que ens espere allí. Per tal que tingués una referència nostra, fart d’arrossegar el pes i a la vista que no hi havia més neu fins el que jo pensava era el cim, decidisc deixar la motxilla… i ja està, feta la pardillada del dia. 

Tram de neu fins el cim, i els punxos a baix...
 La Puça si va trobar el pas i continua amb nosaltres, anem ajudant-la i quan arribem al primer cim (el Hito E del Perdiguero), veiem el que era el cim principal. Per accedir a ell, un nevero que caldrà creuar, amb un pati dels de millor no caure, i els piolets a baix. Sort que la neu era sopa i tenia menys pendent del que pareixia, així que creuarem tots sense problemes ajudats amb un bastons. Bé la Puça arribà un poc traumatitzada per la por d’algun pas on l’havíem ajudat. Des del cim, unes vistes ben boniques.


Vistes cap a l'O

Vistes cap a l'E
Al N, el llac del Portillon d'Oô
  El descens pel mateix camí, però abans calia trobar la meua motxilla entre el caos de blocs… si s’han transformat i ara són tots iguals!!
On he deixat la motxilla? A baix el llac de Literola encara gelat.
Al final arribem al cotxe a les 16h, contents i ben rebentats.


Al matí següent ens toca plan dominguero, així que aprofitem per visitar el Forau d’Aigualluts, curiosa i impressionant formació que encara no havíem visitat.


1 comentari:

  1. Bona excursió amb bon desnivell! Enhorabona pel post.

    ResponElimina