divendres, 31 d’agost de 2012

FestaSAM 2012

Sopant a la FestaSAM, després dels tallers infantils i amb projeccions de muntanya de fons
Fotos al Àlbum de la SAM

dimarts, 28 d’agost de 2012

Via Tàrrega a la Roca dels Arcs

Avui hem aprofitat una finestra de temps en els nostres calendaris cada cop més atapeïts per anar a escalar, i com que no fa gaire calor (35º a l'ombra) ens hem plantat sota la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, escollint una via "ràpida".
Entrant a la R-0
El darrer cop que m'hi vaig enfilar no sabia que estava desequipada, i va ser tota una prova d'orientació anar trobant l'itinerari correcte; d'això ja fa deu anys!
Hem col·locat alguna que altra protecció, però amb la inconsciència que ens caracteritza, hem anat gairebé de sabina en sabina.
Entrant a la R-1, abans del flanqueig.
La R-1 es pot fer a una sabina pujant tot recte per un curt diedre, o bé anar en diagonal a la dreta a buscar directament la R-2.
Molta calor i ambient molt solitari.

Per a més info: Blog d'Escalatroncs

diumenge, 19 d’agost de 2012

divendres, 17 d’agost de 2012

Barranc de Lleons

Capçalera de l'únic ràpel
Accés i recorregut del descens

dimecres, 15 d’agost de 2012

Senarta-Cregüeña-Coronas-Senarta (15 Agost)

El cap de setmana ens juntarem uns quants en ganes de no passar calor, així que decidirem anar a Benasc a celebrar que teníem festa a la feina i, ja de pas, la mare de deu d'agost. La intenció inicial era fer una excursió i pujar el pic Argüells des de Coronas baixant per la vall de Cregüeña.
Així, motivats anàrem a dormir al plan de senarta el més prompte que poguérem; ja es sap que quan s'ajunten alguns amics costa anar a dormir. Doncs havent dormit 4h i mitja ens desperta la Paloma... ja és hora d'alçar-se que perdrem l'autobús que ens puja a Vallibierna, junt a tots els "intrèpids" anetistes.
Ens plantem els 5: Rosa Anna, Ester, Paloma, Alícia i jo, acompanyats de la nostra gossa la Puça, amb la intenció incerta que la deixéssin pujar al autobús, maitant si anirà mig buit...
Quan arriba l'autobús a les 5:15 del matí esta tot ple, sobren 5 persones, així que el xofer ja te la excusa perfecta: resignats i amb ràbia, ens quedem en terra veient com l'autobús que ens havia d'estalviar un bon temps de pesada caminada per pista marxa.
Decidim fer el trajecte en sentit contrari (Cregüeña-Argüells-Coronas) i sobre la marxa decidir si fèiem marxa enrere o continuar, sempre amb l'esperança que al baixar l'autobús vaja més buit o hi haguera altre xofer i acceptessin a la Puça.
A mesura que anem pujant la densitat de blocs augmenta, fins arribar a l'impresionant llac de Cregüeña.

Allí decidim continuar fins al coll, i llavors decidim per quin costat  baixem. Afrontem última rampa fins el coll, per una tartera trencacames i de camí s'enduem darrere a dos anglesos (que van en sandàlies) perduts entre tanta pedra. Quan arribem al coll, se'ns han passat les ganes de continuar pujant fins el pic, així que el deixem per a un altre dia i baixem a l'Ibon Medio de Coronas a dinar.

Lleugerament recuperats, i amb el cap bollint del sol, continuem la tediosa baixada fins la parada d'autobús. De camí la Paloma que ve molt cansada i amb un fort cop al genoll i la Alícia també pateix d'articulacions.
Decidim que elles dos es queden per baixar amb el car autobús (poc més i es queden fora altra vegada!!), mentre que Rosa Anna i jo per obligació ens toca baixar a peu, junt a Ester que l'hem enganyat dient-li que recordàvem un senderet molt xulo que talla la pista... Aquest últim troç si que ens acaba de fulminar, sobretot perquè el senderet que recordàvem està molt al final i és molt curt!!!

Rebentats i contents arribem al càmping de senarta després de 12h de caminata i quasi 1700 m de desnivell, primer cap a  dalt i després cap a baix.
Això si, donem gràcies al xofer, perquè si haguéssim tingut que baixar per la vall de Cregüeña, encara ens farien mal els genolls de tanta pedra!! :D
Excursió molt recomanable!!






Tossal Llarg (Vall de Filià)

Tossal Llarg   2.686m
 

diumenge, 5 d’agost de 2012

Trobada Catalano-Occitana Port de Salau


Tot i la predicció de mal temps, uns quants socis de la SAM (amb les respectives famílies) ens aventuràrem a participar de la XXVa Pujada al Port de Salau, i així col·laborar en la reivindicació permanent del CAOC, l'agermanament de les cultures i pobles de Catalunya i Occitània.
La pluja va acabar fent acte de presència, però tot i mullar-nos una mica, ens van quedar ganes per visitar la Casa de l'Ós, centre d'interpretació recentment inaugurat al poble d'Isil.
La canalla va suportar molt bé el desnivell i les inclemències del temps, demostrant que són els futurs excursionistes de la SAM!
Socis de la SAM al Port de Salau
Trobada al Port de Salau

Feliu Izard mostrant l'àlbum de fotografies antigues

Des de fa 25 anys, el primer diumenge d'agost, es fa la Pujada al Port de Salau (2.010 m) pels dos vessants del Pirineu, pel Pallars Sobirà (Catalunya) i per l'Arièja (Occitània). Les primeres vint Pujades al Port van aplegar més de 500 persones en cada ocasió. D’aleshores ençà, els occitans hi han estat cada cop més nombrosos; el 1992 ja n’eren el doble que els catalans. El 1997 l'afluència fou molt important per cada costat. El 1998, amb pluja i neu, només hi pujaren alguns valents. El 1999 tornà ser un èxit de gent, més de 600 persones, i amb un bon sol. El 2000, amb boira, plugim i fred, hi assisteixen unes 400 persones, la meitat dels quals són occitans. Entre els anys 2001-2005 l'assistència fou molt nombrosa, i el temps esplèndid. El 2006, malgrat el fred (5 graus) es feren tots els actes i per primer cop s’hissaren les dues banderes al mig del Port. El 2007, coincidint amb el 20 aniversari de la Pujada, hi assisteixen 900 persones i, els Trabucaires de Gràcia, per segon cop. El 2008 hi pugen 800 persones amb els trabucaires i molts músics. El 2009 al Port hi ha una boira espessa i fred (5 graus) i els actes s’escurcen pel mal temps.
Tanmateix, es registren uns 400 participants. El 2010 fa un dia esplèndid i se superen tots els rècords
d’assistència anteriors: l’estimació és de 900 persones. Els Trabucaires de Gràcia i 12 músics animen la festa. El 2011 hi ha una espessa boira freda procedent del costat català. Es fan els actes, però s’escurcen pel temps.
Per manca de comunicacions, des dels dos costats és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè una pista forestal apta per a jeeps arriba fins a uns 45 minuts a peu del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí a peu pel seu costat. Un cop a dalt, es fan uns actes de germanor amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S'hi fan danses occitanes per a tothom, interpretades per acordionistes del Pirineu occitans i catalans, i de Barcelona.
Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per tothom, himnes, banderes, i s'acaba amb una gran rotllana amb el Cant dels adéus i una gran foto de família. Tot és imponent, impressionant i meravellós, sota la mirada de les àguiles i tot això, trepitjant la verdor del Port, esmaltada de flors. Hi participen les autoritats de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques. Si hi aneu un cop, hi tornareu cada any. És meravellós el paisatge i inoblidable la germanor i la “frairetat” de la trobada.

Extret de http://caoc.cat

Més info:
La indústria de la fusta al Port de Salau. Retalls d'història. 
sendersPallarsSobirà
RacóCatalà 
VilaWeb