dimarts, 31 de desembre de 2013

Fi d'Any al Forat de la Grallera, o Costerobles?

En les "Jornades d'exploració al Forat de l'Or", dutes a terme el passat novembre, es realitzà una visita a la zona alta del Montsec de Rúbies, podent relocalitzar la boca d'aquesta cavitat mentre realitzàvem tasques de localització de camins i altres accessos, prospecció de cingles propers, ...



Evidentment, som conscients que ens han precedit espeleòlegs de talla incomparable a la nostra en la recerca i estudi del subsòl d'aquest massís, però la proximitat a aquest i el sentiment de pertànyer al nostre territori, ens farà tornar-hi un i altre cop a visitar-lo i, en lo possible, a revisar-hi racons i esquerdes.
Base del pou d'entrada, de 13 m.

Segona sala

Tercera sala i màxima fondària de la cavitat

Accedim a la cavitat per un pou de 13m amb instal·lació iniciada en un arbre i fraccionada en un "parabolt" del 10 molt ben situat, amb el qual es realitza la tirada sense cap frec.
La resta de la cavitat no requereix estris de progressió vertical, i fins i tot, és recomanable accedir a les gateres i pasos estrets sense ell.

En color, recorregut possible per accedir-hi des d'abaix, per la pista forestal de l'obaga del Montsec.
 


 



Comptant amb el suport del "vehicle del GESAM" en aquesta ocasió, accedim per la pista forestal del "cap del Montsec" i davallem pel camí ja conegut, transitat ocasionalment tan sols que per caçadors, que ressegueix un de tants lloms que acaben encinglerant-se, ... Ens ajude el "track" que vàrem marcar aquell dia.
A banda de visitar la cavitat, resseguir tots els seus racons, prendre imatges, ,,, ens hem plantejat també l'objectiu de localitzar un possible accés per camí des d'abaix; això comporta una mica més d'aventura, donada la manca de llum diürna en aquestes dates que limita el marge de maniobra en cas de pèrdua o bloqueig, i alhora, la gairebé inexistent xarxa de camins ens fa suposar en una marxa molt lenta per avançar en un bosc i sotabosc espès.
En Joan i l'Antintí retornàren a buscar el 4x4 amb la tasca d'anar a buscar en Pep i en Jordi a la pista de l'obaga, 500 m més avall.


A "EXPLORACIONS" nº19, de 2010, en Francesc Miret publicà un article amb el títol "Exploracions al segle XVII en el Montsec i a la Conca de Meià (Pallars Jussà i Noguera), en el que hi trobem un resum de la diversa toponímia que ha pogut arribar a rebre aquesta cavitat:


En el mismo término de dicha valle hay otra cueva llamada de la Sabina, de rara hechura. Su puerta está al igual del suelo, que tiene diez palmos en cuadro, y despues se vá ensanchando en figura redonda en espacio y medida de veinte y cinco palmos de diametro á manera de pozo. Y desde la igualdad primera con el suelo hasta la primera hondura tiene de distancia sesenta y nueve palmos. Aquí empieza una bajada, que dura planeando cuarenta pasos de largo, veinte de ancho y otros tantos de alto, á manera de una grande gruta, y al cabo se está estrechando y se halla una abertura de cinco palmos en cuadro, peña abajo costeando, la cual dura doce palmos. Entrando por aquella abertura, se halla como un grande y espacioso salon de cuarenta y cinco pasos de largo, veinte de ancho y treinta de alto, en el cual se ven varias hechuras y muestras muy curiosas de pabellones, puntas grandes y pequeñas, y asimismo columnas, desde unas que son como el dedo, hasta otras que son mayores que hombres, que no es posible poderse dár á entender que la naturaleza haya hecho tales cosas porque no son de peña, sino de materia cristalina muy reluciente, tanto, que entrando una antorcha encendida en el dicho salon, es incomparable el resplandor que despide, é inexplicables las cosas maravillosas que en el se ven.

El topònim d’aquesta caverna es el mateix que cita PUIG I LARRAZ, (1896), procedent de Lluís Mª Vidal del But. de la Comissió del Mapa Geològic, dient: “CUEVA DE LA SABINA .- Está situada al Este del lugar de Rubíes; no es más que una larga y estrecha hendidura abierta en la roca caliza y erizada de estalactitas”. Podria tractar-se de la catalogada per GAZQUEZ (1997: 26-27) com: Cova de la Savina (= C de la canal de Migjorn = del Projectil).
De nou, el topònim correspon a una cavitat i la descripció a una altra, en aquest cas, la situació i descripció de la cavitat coincideix amb l’explorada per Ll. Auroux i F. Sas el 7-XII-1964, com: avenc de la Grallera, SAS – CGB. (1967).

Els anys 1968-69 components de l’ERE-CEC la tornen a visitar i publiquen una nova descripció, ESCOLÀ (1970), canviant avenc per forat.

L’any 1986 el G.E. Lleidetà aixeca la topografia, G.E.LL. (1987), com Forat de la Grallera, amb les següents dades espeleomètriques: rec., 93 m, des., - 41 m.

L’any 1910, a la visita a la zona, JEANNEL; RACOVITZA (1912), prenent la següent nota: El Forat de Costerobles est un aven profond de 25 “canas” de cordes (4), qui serait situé sur le versant nord du Montsech, en face Llimiana, sur le territoire de cette commune”.

 FAURA (1911), fa la interpretació del paràgraf anterior d’aquesta manera: El Forat de Costerolles: Llimiana (provincia de Lérida, partido judicial de Tremp). Sima situada en la vertiente N. de la sierra del Montsech. Se necesita para explorarla más 20 canas de cuerda; pues es muy probable que pase de los 35 metros”.

ESCOLÀ (1970), el cita, referint-se a Jeannel, com: Forat de Costarrobres.

BORRÀS et al. (1978), donant la referència de Faura, tot afegint: “(...) pensem que molt possiblement es tracta del Forat de la Grallera.

GÀZQUEZ, (1984), referint-se al Forat de la Grallera, ens diu: “(...) és probable que aquesta cavitat sigui el forat de Costarrobres, citat per Jeannel”.

El topònim Costerobles, recollit per Jeannel i Racovitza, s’ha anat transformant primer en Costerolles i després en, Costarrobres. A la fí sembla prou clar que, es tracta de l’ara conegut com, el Forat de la Grallera



Podem trobar + informació a:

Grallera (revista del GELL)


Activitat realitzada per Pep Sala (el "Vocal"), Antintí, Pericon i Muricec (membres del recentment reactivat GESAM), i emmarcada en el conveni de col·laboració entre la SAM i el GEB de Badalona.

Àlbum Picasa

dijous, 26 de desembre de 2013

Despedida de l'any a Comes de Rubió

El passat dia de sant Esteve, un mini grupet de la SAM vam decidir fer via amb raquetes per la zona de Rubió. La nit anterior havia nevat i el dia de Sant Esteve semblava que tampoc volia parar així és que vaig decidir d'anar a veure que hi podiem fer juntament amb el Miquel.

Al cap de poca estona ens trobavem amb l'Oscar Tintoré i la seva dona Eva, allò prometia encara més, tindriem la diversió assegurada :)


Realment el paisatge que ens esperava era espectacular, estava tot ben blanquet i semblava que trepitgessis coto fluix!
Per la Eva era el primer dia que feia raquetes però es defensava prou bé! Per a la resta ens serviria d'entrenament per la raquetada de Port Ainé.




Aviat vam ser a mig camí i la veritat és que ho portavem força bé. Per fer dies que no sortiem encara ens hi defensavem. El temps acompanyava i el paisatge també així és que la camara no podia parar fins hi tot els moments que ens tornavem nens ;)







En poqueta estona ja erem al refugi Comes de Rubió i la veritat és que era per quedar-s'hi tot el dia a mirar, però.... Era hora de tocar de peus a terra i fer cami cap al cotxe.

Ens enduiem un bon dia amb una bona companyia, 10km a la saca i una experiència més per explicar ;)

Salut i cames!!!


dimecres, 25 de desembre de 2013

Tradicional projecció d'imatges de Nadal


dimarts, 24 de desembre de 2013

Bones Festes i bones excursions per al 2014!

Us desitgem unes Bones Festes i Feliç 2014, 
l'any del 50è Aniversari de la nostra Entitat


dilluns, 23 de desembre de 2013

dissabte, 21 de desembre de 2013

Xerrada dels Presidents de la SAM (Enric Castan)


diumenge, 15 de desembre de 2013

Excursió 4Rocs