dimecres, 30 de juliol del 2014

Cara Nord del Pedraforca - Via Pany

La clàssica entre les clàssiques

Ja feia molt temps que no trepitjava aquests camins, ni que m'aferrava a aquesta paret.

Montserrat fou la meua escola d'escalada, però la que et diploma és aquesta paret nord.


La web del refugi Estasen dicta:
..., el Pedraforca és una gran escola amb majúscules, on cada escalada és una lliçó; només falta triar bé l'objectiu, per no avançar de curs sense haver aprovat l'anterior.

... la canal del Verdet a l'hivern, la tartera de la canal central, cursos d'iniciació al Gran Diedre, retirades sota llamps i trons a la nord, sopar de fi d'any al refugi, cap d'any al Pollegó Superior, la Homedes hivernal, ...  sempre era una aventura venir al "Pedra".

Sempre m'he encordat amb amics, amb qui he pogut compartir quelcom més que l'activitat simple; aquest cop em lligo a en Ramon, en qui hi trobo un muntanyenc, que s'apropa a la muntanya amb respecte i desig de coneixença.

 

Enfilem el sender aturant-nos breument a la font del refugi, seguint a bon ritme per corriols que dins del bosc ens apropen a la muralla, evitant les tarteres odioses, i plantant-nos al peu de la nord en vora 40 minuts des del cotxe.

Hem escollit la Via Pany. 
A mi em serveix per retrobar-me amb aquesta paret, i a en Ramon per ampliar el seu coneixement d'aquesta part de la paret, els seus descensos, reunions, escapes, ... 
No ens hem de trobar dificultats superiors al IV, i deixo els "gats", calçant-me unes semirígides de canya baixa, (entre lo clàssic i "lo moderno"), amb sola Vibram i amb canto; per si de cas, en Ramon ja du un parell de "gats", per si hem d'adherir-nos una mica més a la roca, ...
 

La primera reunió, després d'unes grimpades fàcils i ja exposades, marquen la tònica de la via (i de la pròpia paret), pitons de l'època, alguna "xapa d'espit", ...


Info a internet:
 

En "punky" diu:
... les escalades de major grau seran les més fàcils de resseguir ja que trobarem més assegurances i millor roca, mentre que les més assequibles exigiran un instint més desenvolupat a l'hora d'encertar l'itinerari i protegir correctament. Extraviar-se en terreny descompost comporta un risc afegit a l'aventura, que no se soluciona amb un bon nivell d'escalada esportiva.

Natres farem una ruta un tant diferent a l'original.
Inicialment trobem un pas aïllat de Vinf, amb dos pitons junts (un d'ells es mou) i una xapa més enllà, un cop superat el pas, que en Ramon protegirà amb algun tascó, i evitem el flanqueig que va a buscar un bosquet a la dreta, tot enfilant recte.


Recorregut original de la Pany
Anem seguint recte avorats a l'esperó de l'esquerra, sense gaires dificultats i on podem autoprotegir una mica, passant per dins d'un pont de roca que forma un gran bloc després, amb alguna humitat relliscosa, i al damunt del qual hi trobem el "parabolt" casolà que dóna inici a la via "Vaga general", i on muntem la nostra R2.

"lo túnel"
Peu de via "Vaga general" (6b/A2)












Sortim col·locant fissurers i algun "friend" per evitar una mica l'exposició, però amb dificultats que no superen el Vè. Les reunions les hem d'anar complementant amb el reforç de "friends" i tascons, fins arribar als peus de la Grallera, on trobarem restes de capçaleres de ràpel d'alguna que altra cordada desventurada, que havent perdut la línia de ràpels de baixada s'encaixonen en aquesta canal.
Ambient de nord
Arribant a la Grallera, inici de la via Barbé (IV+)


IV enmig de la nord


Sortim de la canal i anem en diagonal a la dreta a buscar el "Jardí", per on avancem ràpid fins al peu d'una gran inscripció de "via Pany", on muntem altra reunió de pitons, continuant per una canaleta a l'esquerra que ens facilitarà superar un primer mur amb un petit flanqueig a dretes, on protegirem de dos pitons originals (per allò de l'anella de filferro cargolat ...), però que ens obliga a fer reunió precària d'un merlet per evitar l'excés de fregament de les cordes.

Ja sota els sostres característics, deixant els inicis de les vies "GEP" (Vè/A2) i "del Tronc" (Vè/A1), muntem reunió sobre un pitó i una xapa d'espit, que haurem de desgrimpar per continuar en flanqueig a la dreta a la recerca de la capçalera del ràpel de 12 m. Des d'aquesta reunió s'observen més amunt dos pitons amb anella de corda i mosquetó respectivament, signes de despenjades improvitzades a la recerca del ràpel.








La instal·lació del ràpel és digna de la precarietat de la via, amb els seus dos pitons originals units del filferro rebregat; tot i això, hi trobem altres dos pitons més "moderns" que reforcen la capçalera amb un cordino i un "maillon".
Ràpel de 12 m, amb ambient sota els peus

Cadenes del Calderer
De la base del ràpel, amb el seu ambient de pati vertical, ja sortim per canal a buscar un esperó fàcil de protegir, que apurant fregament de cordes i una mica d'ensamble del company, farem arribar la tirada fins a un arbre ja fora de vertical. D'aquí a les inscripcions indicadores del descens hi ha un tram d'ensamble fàcil. Natres aprofitem la llargada del dia per arribar-nos al Calderer, per terreny exposat però fàcil, amb ambient alpí, algun pas de cresta, ... i  baixar cap a la enforcadura per les populars cadenes.



Recorregut seguit
Terreny per somniar 








1 comentari:

  1. Felicitats! Molt bona escalada i millor ressenya. Una via molt completa per recordar i honorar els pioners de la Nord del Pedra.

    ResponElimina